Posta de sol a Laft

Vaixells d’altre temps,
fusta d’arbres llunyans
surant a un mar oriental...

Ha baixat la marea
la sorra és un mirall,
al cel s’instal•la el capvespre
pintant els núvols del rosa al blanc.

El sol baixa,
es tenyeix de vermell
i refulgint desapareix
al fons de les aigües.

I els raigs càlids
de la tarda
envolten les cases del davant
que contemplen el mar
amb els ulls màgics
de la brisa, la llum i la sal.

I el cant ancestral
de la mezquita
a un Alà xiita 
és la cantinela sonora
que vora mar ens envolta.

Blauets, cames-llargues,
xatracs, gavines i becadells
se’n van
i entren en escena els ratpenats
mentre la nit amb lluna creixent
enfosqueix de cop l’ambient...